En aquesta nova entrada faré una reflexió personal sobre el meu PLE (entorn personal d’aprenentatge), definit com “el conjunto de herramientas, fuentes de información, conexiones y actividades que cada persona utilitza de forma asidua para aprender” (Adell y Castañeda, 2010, pàg. 23).
Així per començar podria dir que al llarg de la meva vida han sigut diverses les eines, les fonts de informació, les activitats, etc. que he utilitzat com a font d’aprenentatge, però aquesta forma d’aprendre no s’ha quedat en una simple consulta, sinó que també hi hagut vegades en les quals he après una cosa nova a partir d’experiències viscudes amb els amics, amb la família, a partir de xerrades amb altres persones, etc. En aquest sentit trobo important dir que el meu PLE està constantment creixement, ja que dia a dia vaig vivint noves experiències, vaig fent noves activitats, vaig fent noves recerques per Internet, etc. i a partir d’això s’enriqueix el meu coneixement, i per tant trec nous aprenentatges.
En aquesta situació, com ja he començat a mencionar anteriorment, és important destacar el paper que han tingut les noves tecnologies i en especial la web 2.0 en l’enriquiment del meu aprenentatge. És a dir, puc recordar clarament que al llarg de l’educació secundària ja feia un gran ús d’Internet, tant per la realització de treballs com per la recerca d’una simple cosa, i aquest enriquiment va augmentar quan vaig arribar a batxiller i a la universitat, ja que els treballs o deures que ens manaven tenien un grau de dificultat bastant gran. Tot això requeria realitzar una recerca profunda sobre un determinat tema, i com que a Internet hi ha gran quantitat de informació, es necessitava una contrastació de totes les idees; i la veritat que tot això ha significat un gran aprenentatge, ja que no només ha après sobre X tema, sinó també he anant aprenent contrastar la informació, a realitzar una recerca profunda, etc.
Després també m’he pogut adonar que amb el pas del temps i amb la utilització de les eines que ofereix la web 2.0, he après moltes més coses, com ara he après a crear un blog i saber-lo manejar, he après a manejar xarxes socials i mantenir interaccions amb altres persones per mitjà d’aquestes, etc. Amb tot això el què vull dir és que he après o estic assolint una sèrie de competències que es requereixen dins la meva professió, i que per tant em seran molt útils en el meu futur docent. És a dir, des del meu punt de vista trobo que el fet d’aprendre a utilitzar determinades eines que avui dia tenen tanta importància, és molt rellevant ja que en el futur, quan exerceixi de mestra em pot servir per ensenyar a partir de noves metodologies, que no siguin les tradicionals, que donin un paper més actiu als alumnes, i que permetin mantenir una relació família i escola. En aquest senti vull destacar que avui dia algunes escoles ja utilitzen les eines que ofereix la web 2.0, però no ho fan totes, i per tant trobo interessant que totes ho posin en pràctica.
Per acabar també m’agradaria destacar el fet que m’hagin ensenyat a manejar les noves tecnologies, ja que des del meu punt de vista és important que des d’un principi s’ensenyi tot això, ja que si no és així podria ser que moltes persones arribessin a l’edat adulta i no sàpiguen el maneig de moltes tecnologies. El què vull dir és que és interessant i important que les tecnologies formin part de l’educació dels fillets, ja que estem en una època on aquestes tenen molta més importància del que creiem.
En aquesta situació, com ja he començat a mencionar anteriorment, és important destacar el paper que han tingut les noves tecnologies i en especial la web 2.0 en l’enriquiment del meu aprenentatge. És a dir, puc recordar clarament que al llarg de l’educació secundària ja feia un gran ús d’Internet, tant per la realització de treballs com per la recerca d’una simple cosa, i aquest enriquiment va augmentar quan vaig arribar a batxiller i a la universitat, ja que els treballs o deures que ens manaven tenien un grau de dificultat bastant gran. Tot això requeria realitzar una recerca profunda sobre un determinat tema, i com que a Internet hi ha gran quantitat de informació, es necessitava una contrastació de totes les idees; i la veritat que tot això ha significat un gran aprenentatge, ja que no només ha après sobre X tema, sinó també he anant aprenent contrastar la informació, a realitzar una recerca profunda, etc.
Després també m’he pogut adonar que amb el pas del temps i amb la utilització de les eines que ofereix la web 2.0, he après moltes més coses, com ara he après a crear un blog i saber-lo manejar, he après a manejar xarxes socials i mantenir interaccions amb altres persones per mitjà d’aquestes, etc. Amb tot això el què vull dir és que he après o estic assolint una sèrie de competències que es requereixen dins la meva professió, i que per tant em seran molt útils en el meu futur docent. És a dir, des del meu punt de vista trobo que el fet d’aprendre a utilitzar determinades eines que avui dia tenen tanta importància, és molt rellevant ja que en el futur, quan exerceixi de mestra em pot servir per ensenyar a partir de noves metodologies, que no siguin les tradicionals, que donin un paper més actiu als alumnes, i que permetin mantenir una relació família i escola. En aquest senti vull destacar que avui dia algunes escoles ja utilitzen les eines que ofereix la web 2.0, però no ho fan totes, i per tant trobo interessant que totes ho posin en pràctica.
Per acabar també m’agradaria destacar el fet que m’hagin ensenyat a manejar les noves tecnologies, ja que des del meu punt de vista és important que des d’un principi s’ensenyi tot això, ja que si no és així podria ser que moltes persones arribessin a l’edat adulta i no sàpiguen el maneig de moltes tecnologies. El què vull dir és que és interessant i important que les tecnologies formin part de l’educació dels fillets, ja que estem en una època on aquestes tenen molta més importància del que creiem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario