Pla TIC i Pla TAC

La feina que hem hagut de realitzar aquesta setmana ha consistit en cercar informació sobre el pla TIC, definir-lo i comparar-lo amb el pla TAC. Així per començar amb la meva entrada començaré per definir el pla TIC.

Què és el pla TIC?

El pla TIC és un instrument de planificació integrat en el PE que persegueix fonamentalment el desenvolupament del tractament de la informació i competència digital i la integració de les TIC com eina didàctica en els processos d’ensenyament-aprenentatge. Es tracta d’un document que conté els acords aconseguits en el centre respecte als objectius general del pla, les estratègies de dinamització i gestió dels recursos tecnològics i la inclusió de les TIC en les diferents concrecions curriculars. El pla TIC té la finalitat de millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge dins l’entorn educatiu.

Què és el pla TAC?

El pla TAC (tecnologies per l’aprenentatge i el coneixement) és un instrument per formalitzar la governança de la tecnologia en el marc de l’autonomia de centre i del Projecte Educatiu. Elaborar un pla TAC és un procés complex que requereix un impuls decidit per part de l’equip directiu, que n’ha d’exercir la coordinació, el consens del claustre del professorat i la complicitat de tota la comunitat educativa. El pla TAC ha d’establir unes directrius clares per assegurar la competència digital de l’alumnat, la integració curricular, la inclusió digital i la innovació metodològica.

Diferències entre el pla TIC i el pla TAC

La diferència entre un i altre està en què el pla TAC té una major relació amb l’àmbit en el qual es desenvolupa, és a dir, amb l’escola. Aquest preveu un aprenentatge amb les noves tecnologies, d’una manera habitual i normal; en cavi el pla TIC proposa un aprenentatge de l’ús de les TIC.

Què ens diu la normativa actual sobre les TIC en educació infantil?

A partir de la lesgilació de la LOMCE art. 111, de l'ORDEN ECI/3960/2007, del Decret 71-2008 CAIB i de l'Annex: Orientacions metedològiques vàrem haver de realitzar una activitat consistent en elaborar un mural en el qual constessin els punts principals, que tractessin de l'aplicació de les TIC en educació Infantil. El resultat va ser el següent:

Evolució de les TIC

A partir de la lectura Veinte años de políticas institucionales para incorporar las tecnologías de la información y la comunicación al sistema escolar van a haver de elaborar una mena de línia del temps, per veure quina havia sigut l'aplicació i l'evolució de les TIC al sistema escolar. Per aquesta tasca vam emprar un programa anomenat timeline, i el resultat va ser la imatge següent:

El meu procés tecnològic

En aquesta entrada realitzaré una reflexió sobre el meu procés tecnològic a partir del vídeo La competencia digital de Jordi Adell  i del Power Point Las fases de ntregación de las TIC.

Per començar amb aquesta reflexió m’agradaria recordar que la tecnologia ha tingut una evolució bastant grossa, i els canvis que ha provocat, a molts àmbits de la societat també han estat bastant grossos.

Centrant-nos en l’àmbit que ens interessa, és a dir, en l’educació i la introducció de la tecnologia dins aquest sistema, veiem que ha sigut un procés bastant lent i que encara hi manca molt esforç per que estigui totalment introduïda dins l’educació. Des de la meva experiència puc dir que he vist i viscut dos processos totalment diferents, ja que vaig néixer a l’Equador i vaig arribar a Espanya quan ja tenia 9 anys. En el cas de l’Equador, recordo que quan tenir 7 anys més o menys, a l’escola teníem una assignatura d’informàtica i aquesta classe la duem a terme a una aula totalment equipada d’ordinadors de taula per cadascuns dels alumnes. La veritat que això era un gran avanç, ja que ens ensenyaven coses que realment necessitaríem en el futur, tot i això trobo que no era del tot qualificat. La raó per la qual crec que no era qualificat és perquè quan vaig arribar Espanya, el maneig de les tecnologies era molt més avançat, tot i no haver-hi una aula destinada a la informàtica.

Amb el pas dels anys, i quan vaig arribar a l’educació secundària, recordo que no teníem una assignatura o classe que estigués destinada a formar-nos especialment per utilitzar les TIC. La veritat que puc dir que l’aprenentatge que he adquirit i tot el que sé fins ara sobre les noves tecnologies i el maneig d’aquestes és perquè jo mateixa he anat provant, equivocant-me,  experimentant amb les diferents opcions que trobem a les TIC, i d’aquesta manera he aconseguit un gran aprenentatge, tot i que penso que encara em falta molt per aprendre. També una de les coses que m’agradaria destacar és la competència cognitiva genèrica, és a dir, la capacitat per discriminar, seleccionar informació i saber generar un nou coneixement. He volgut destacar aquesta competència perquè recordo perfectament que quan anava a l’institut, la meva feina de cercar informació i realitzar un treball era copiar i pegar, i així ja estava realitzar el treball. En canvi ara, amb el pas del temps, he après que d’aquella manera que feia feina no era correcta sinó que havia de saber seleccionar la informació i a partir d’aquella generar la meva pròpia informació, i així generar un nou coneixement.

Després també trobo important destacar que durant la meva educació obligatòria eren pocs els mestres que utilitzaven les noves tecnologies per impartir la classe; la majoria d’ells encara es basaven en el mètodes tradicionals, és a dir, en el llibres i l’ús de la pissarra. En aquest punt vull fer especial referència el fet que no serveix de res tenir ordinadors o altres tecnologies dins l’aula, si els mestres no l’utilitzen o no saben utilitzar-la; és important que aquests tinguin una preparació, una formació en les TIC perquè així podran ensenyar de manera adequada a les noves generacions.

Finalment vull fer referència a la meva formació universitària; la veritat que ha sigut totalment contrària a la formació que vaig tenir durant l’educació obligatòria. L’educació que he rebut a la universitat s’ha caracteritzat per tenir una presència total de les TIC, i no només s’ha basat en el fet que nosaltres com alumnes haguem utilitzades moltes eines de les noves tecnologies, sinó que els mestres també n’han fet ús, ha sigut una manera de treballar més activa, totalment diferent a la de secundària o primària.

Així en aquest punt i fent referència a les fases d’integració de les TIC, puc dir que em trobo entre la quarta i la cinquena fase. Les raons per les quals crec que em trobo entre aquestes dues és perquè he après a utilitzar la tecnologia com si fos qualsevol altra eina, he après a integrar-les en les meves feines i sobretot a partir dels treballs grupals de la universitat he après a treballar de manera cooperativa integrant-les. Pel que fa a la fase cinquena crec que també em trobo en aquesta etapa perquè cada dia vaig aprenent nous usos que tenen les tecnologies, tot i així trobo que encara em falta molt per aprendre, ja que cada dia sorgeixen noves coses, la qual cosa vol dir que he de continuar formant-me.

Possibilitats i limitacions del software educatiu

En aquesta nova entrada faré una petita reflexió sobre les possibilitats i les limitacions que presenta el software dins el sistema educatiu.

Per començar he de dir que  per a mi els softwares educatius són programes d’ordinador amb una finalitat didàctica. Existeixen molt tipus de software educatius, però de tot aquest munt hi ha només alguns que són vertaderament educatius. El que vull dir és hi ha molts software que diuen ser didàctics o tenir una finalitat didàctica, però a la realitat és que només són lúdics, no aporten cap aprenentatge. Per això he de dir que aquests programes ens aporten molts avantatges però també diferents inconvenients, a continuació hi podem veure detalladament cadascun d’aquests.

Possibilitats del software educatiu:

• Permet realitzar activitats més individualitzades, en el sentit que fomenten la iniciativa i l’aprenentatge autònom.  Així mateix també permet el treball de manera grupal.
• Permet aprendre segons el ritme i les necessitats de cada infant
• Millora i promou l’aprenentatge, en el sentit que el disseny de la interfície i la funcionalitat incrementen la motivació per aprendre de forma activa.
• Els softwares motiven significativament i són atractius per l’infant, és a dir, aquests utilitzen personatges de dibuixos animats i gràfics de colors que els ajuden a sentir-se com si estiguessin jugant, però en realitat estant aprenent.
• Afavoreix la construcció de coneixements.
• Incideix en el desenvolupament de les habilitats.

Limitacions del software educatiu:

•  A vegades diuen ser softwares educatius, però en realitat la seva finalitat és lúdica.
• Hi ha programes que no tenen ben definit els seus destinataris, és a dir, poden dir que estan dirigits per infants de 5-8 anys, i a la realitat els fillets de 5 anys no sabran fer el què saben els de 8.
•  Existeixen programes que marquen molt l’error.
• En ocasions els elements dels software, enlloc de mantenir l’atenció dels seus usuaris, el què fan és distreure’ls.
• A vegades els continguts no són del tot correctes, per la qual cosa trobo que és necessària la presència d’un expert que supervisi els conceptes que hi ha dins els programes.
• Pot provocar esgotament i monotonia quan el temps és massa llarg.

En definitiva trobo que encara em falta molt per reflexionar sobre aquest tema, ja que és un concepte que a penes l’estem treballant, però si he de dir que penso que és un bon recurs per enriquir els aprenentatges que vagin adquirint els infants. A més també penso que és important que el mestre sàpiga estudiar detalladament el programa que vol utilitzar, ja que d’aquesta manera sabrà si és adequat o no.

Activitat audacity

Avaluació de materials didàctics multimèdia

En aquesta entrada realitzaré una avaluació i anàlisi d'un material didàctic multimèdia.

EINA D’AVALUACIÓ DE MATERIALS DIDÀCTICS MULTIMÈDIA

Aquest formulari està destinat per a dur a terme una avaluació “universalitzada” de materials hipermèdia, per la qual cosa intenta ser el més general possible i, assolir al màxim les especificitats del mateix i les seves potencialitats com a material per a ser utilitzat en la docència. Aquesta avaluació té com a finalitat millorar els materials multimèdia acadèmics emprat mitjançant el seu desenvolupament o adequació, i servirà com a base per a la presa de decisions amb la finalitat d’optimitzar i obtenir un producte de qualitat.

IDENTIFICACIÓ I CATALOGACIÓ

En aquest punt és on es procedirà a identificar i catalogar el material, per encabir-lo en un determinat ús educatiu (matèria i/o curs) i, poder fer una descripció del mateix per poder procedir a realitzar una primera classificació.

Títol del material: Compartir és construir: una escola de totes i per a totes.

Autor: Iolanda Roset i Cristina Sotoca.

Enllaç: http://blocs.xtec.cat/recursosee/

Matèria i àmbit: Recursos per educació especial.

Idioma: Català.

Destinataris: Recursos per a mestres.

OBJECTIUS

Abans de procedir a l’anàlisi a fons del material (incloent les dimensions que s’han d’incloure en qualsevol eina d’avaluació), convé conèixer els objectius del material, entenent com a tals el seu ús i les competències conceptuals, procedimentals i actitudinals que intenta ajudar a assolir.

Per tant, els mateixos estaran dividits en els objectius generals de resposta simple (Sí/No) i en la delimitació dels objectius específics que promourà la utilització d’aquest element d’aprenentatge.

Objectius generals

Marcar amb una X l’ús general del material.

	Si	No
Destinat a l’aprenentatge de nous conceptes	X
Destinat a reforçar conceptes	X
Destinat a millorar estratègies d’aprenentatge	X
Destinat a assolir noves destreses (procediments)	X
Destinat a motivar a l’alumne		X
Destinat a que l’alumne reforci la comunicació		X
Destinat a entretenir		X
Destinat a la millora de les habilitats digitals (TIC)	X
Sense ús general definit	X

Objectius específics

En aquest cas convé exposar tots els objectius “específics” que promourà la utilització d’aquest material.

ANÀLISI DEL MATERIAL

Per a fer una correcta anàlisi del material, ens veiem obligats a incloure totes es dimensions necessàries per a que sigui així (tècnica-estètica, pedagògica-funcional i d’anàlisi de continguts).

En les valoracions dels diferents aspectes es seguirà la gradació de considerar el valor 1 com el menys satisfactori i, el valor5 com el que més satisfà a l’usuari (es marcaran amb una X).

Aspectes tècnics i de disseny

     a)      Aparença

	Valoració
	1	2	3	4	5
Els elements visibles són agradables i de qualitat.					X
El material és innovador i presenta un contrast entre els diferents elements multimèdia.				X
Hi ha una bona relació entre text/multimèdia.				X

      

     b)      Elements multimèdia (so, imatge i vídeo)

	Valoració
	1	2	3	4	5
S’han incorporat elements multimèdia?					X
Són de qualitat aquests elements multimèdia?				X

     c)      Interactivitat

	Valoració
	1	2	3	4	5
El material permet una mobilitat entre els diferents apartats de manera fàcil i dóna facilitat per a la navegació.					X
Existeixen opcions per continuar i finalitzar.	X
Els enllaços es distingeixen de la resta en base al color o a alguna altra característica.					X
Els enllaços estan actius i no són orfes.					X

Aspectes pedagògics i funcionals

En aquest cas parlarem dels aspectes pedagògics i funcionals (sense incloure la interactivitat –inclosa en l’apartat anterior tanmateix haver nombroses fitxes d’anàlisi que l’inclouen com a part funcional) i, aplicarem el mateix sistema de valoració que en el cas anterior.

     a)      Aspectes funcionals

			Valoració
	1	2	3	4	5
El material fomenta la participació.			X
Afavoreix el control de l’aprenentatge.	X
Es  tracta d’un recurs adaptatiu.				X
Es  tracta d’un recurs flexible.				X
Es  tracta d’un recurs “usable”.					X
Existeix possibilitat de feedbacks i retroalimentació.				X
Permet ser actualitzat de manera fàcil i ràpida.			X
Proposa exercicis d’avaluació.	X
Incorpora material complementari.				X
Delimita clarament els rols de treball.				X
És un material obert.					X

     b)      Aspectes pedagògics i/o socials   

    

			Valoració
	1	2	3	4	5
Incita a l’autoaprenentatge segons les capacitats de cada alumne.	X
Estimula processos creatius.	X
Possibilita que els alumnes prenguin la iniciativa en les discussions.	X
Utilitza terminologia adequada, lliure de paraules malsonants i no sexista.					X
Planteja tasques “obertes” i “guiades”.			X
És original i planteja dubtes a resoldre.					X
Ajuda a l’aprenentatge per error.	X
Existeix ajuda constant en el material per fer un aprenentatge coherent.	X

      c)      Anàlisi de continguts

	Valoració
	1	2	3	4	5
Les instruccions d’ús i els mecanismes d’ajuda són fàcils d’entendre				X
La informació és pertinent, rellevant i actualitzada					X
L’organització és adequada					X
Les activitats tenen relació directa amb els objectius i continguts					X
S’afavoreix la transferència de coneixements					X

RECOMANACIONS I/O SUGGERÈNCIES

Per fer front a l’exposició de les recomanacions i/o suggerències que es tinguin sobre el material (en qualsevol dels aspectes anteriors o en la millora de l’eina d’avaluació) podeu contestar en el següent requadre:

Una suggerència seria que posessin activitats per avaluar la feina realitzada.

NOM DE LA PERSONA AVALUADORA: Beatriz Domínguez Pons, Paola Guerrero Fedelich i Andrea Marín Acaro.

DATA: 22/10/2014